|
Igual que molts altres aspectes de l'era digital, Yahoo! va començar com a idea, va créixer fins convertir-se en una afició i va acabar essent una passió i un negoci a temps complet. Aquest negoci persegueix la idea de fer d'Internet un espai més agradable, que faciliti la cerca d'informació i la realització d'activitats a Internet. Ha tingut tant d'èxit que en l'actualitat milions de persones utilitzen Yahoo! regularment per obrir-se camí a la Xarxa.
Yahoo! és present a vuit països europeus (Alemanya, Dinamarca, França, Itàlia, Noruega, Regne Unit, Suècia i Espanya), a tres països llatinoamericans (Argentina, Mèxic i Brasil), a més d'Austràlia, Canadà, Xina, Corea, Hong-Kong, Japó, Singapur, Taiwan i, recentment, l'Índia.
Les dues persones que van crear Yahoo!, David Filo i Jerry Yang, estudiants de doctorat d'enginyeria elèctrica a la Universitat de Stanford, Califòrnia, van posar en marxa la guia Yahoo! a l'abril de 1994, com un sistema per fer un seguimient dels seus interessos personals a Internet. Ben aviat es van adonar que les seves llistes "d'estar per casa" estaven creixent massa i resultaven difícils d'administrar. Així, doncs, de mica en mica van començar a dedicar més i més temps a Yahoo!
Durant 1994, van convertir Yahoo! en una base de dades personalitzada capaç de cobrir les necessitats de milers d'usuaris que van començar a utilitzar el servei a través de l'encara molt limitada comunitat d'Internet. Van crear un programari fet a mida per localitzar, identificar i modificar de manera eficaç el material emmagatzemat a Internet. Es diu que el nom Yahoo! és l'acrònim de "Yet Another Hierarchical Officious Oracle" (un altre oracle jeràrquic oficiós), encara que Filo i Yang insisteixen que van triar aquest nom perquè es consideraven ells mateixos "yahoos" (pagerols). Yahoo! residia al principi a "Akebono", la terminal de treball de Yang quan era estudiant, mentre que a l'ordinador de Filo s'allotjava el mecanisme de cerca "Konishiki". Els noms d'aquestes màquines corresponen als noms d'uns llegendaris lluitadors hawaians de sumo.
A principis de 1995, Marc Andreessen, co-fundador de Netscape Communications, de Mountain View, California, i pare de dos dels navegadors més populars, Mosaic i l'esmentat Netscape, va proposar a Filo i a Yang traspassar els seus fitxers a uns ordinadors de tamany més gran inclosos a Netscape. El resultat va ser que la xarxa d'ordinadors de Stanford va tornar a la normalitat, després del volum de trànsit que rebia, de manera que abdues parts en van sortir beneficiades. Avui dia, Yahoo! conté informació organitzada de desenes de milers d'ordinadors connectats a la Xarxa. El diari San Jose Mercury News va descriure així aquest fenòmen: "Yahoo és el que més s'acosta en esperit a la tasca de Linné, el botànic del segle XVIII creador del sistema de classificació que va sistematitzar el món de la naturalesa."
L'objectiu del desenvolupament de Yahoo! Europa va ser incrementar la capacitat d'abast de Yahoo! per mitjà de continguts locals que anéssin dirigits a una audiència amb interessos específics. La intenció ha estat, doncs, reunir per un cantó el potencial internacional i globalitzador de la xarxa mundial amb la especificitat que demana cada cultura i cada societat. Amb equips basats a cada país, Yahoo! aconsegueix afrontar millor les necessitats dels usuaris de la Xarxa que busquen informació d'acord amb la seva herència cultural i social.
|
